26 sept. 2010

Galejada a Espinalbet

Ja podeu passar per la nostra pàgina al Facebook per veure l'àlbum complet de la galejada que hem fet avui de les festes d'Espinalbet a Castellar del Riu.

Salut i pólvora!

Pàgina:
http://www.facebook.com/trabucaires

Àlbum:
http://tinyurl.com/26z8r9r

23 sept. 2010

Diumenge 26: ens trobareu a Espinalbet

Us convidem a la primera galejada després del Bateig de la Colla. Aquest proper diumenge ens trobareu al Camping Font Freda d'Espinalbet a les 10 del matí.

A sota hi trobareu el mapa de situació i el programa complet de la festa major. Us hi esperem!



Mapa de Situació:


View Larger Map





DIES 25 I 26 DE SETEMBRE
Dissabte 25 i diumenge 26 CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

Dissabte 25
A les 6 de la tarda, a l'esplanada de Els Roures, jocs per la mainada amb coca i xocolata.
A les 9 del vespre,
FESTA COUNTRY, al centre cívic, amb sopar.
Encàrrec de tiquets abans del dia 22 als telèfons : 938212775 (Ajuntament)
669595222 (Sílvia)
670282077 (Santi)
A dos quarts d'11 de la nit,
BALL COUNTRY

Diumenge 26
A les 10 del matí, inici de la cercavila, amb el banderer (Sr.Pere Vilalta i Venturós), els gegants, els nans i els Trabucaires de Castellar del Riu. Acompanyats per la Cobla Pirineu, des de la plaça del càmping fins a l'església.
A dos quarts d'11 del matí,
missa en honor a Sant Miquel.
A les 11, lluita de Sant Miquel ie l dimoni, seguidament, ball de nans, ball de la coca i ball de gegants.
En acabat ball vermut, galajada dels Trabucaires de Castellar del Riu i repartiment de panets.
A les 6 de la tarda, al Centre Cívic, ball amb Joan i Fermí.

ACTE PREVI A LA FESTA MAJOR :
Divendres 24 de setembre
TALLER GRATUÏT :
LA FARMACIOLA NATURAL
A càrrec de Roser Ferrer
De les 6 de la tarda a les 8 del vespre al Centre Cívic d'Espinalbet.

22 sept. 2010

Reivindicant cultura. No pot ser d'altre manera.

Font: http://colladelsfederins.blogspot.com/


La Torre de la Petita. Berga.
Josep Maeso Riera. Federins. Trabucaires de Terrassa

Avui voldria aportar un grà de sorra a la preservació del patrimoni històric català.
La nostra colla neix amb el propòsit de recrear un fet històric: l’intent per part de un escamot carlí de saquejar les arques municipals de la ciutat de Terrassa, i la defensa que en feren els efectius federals lliberals (d’ací en vindrà el nom de la colla, els Federins). És un interès en recordar i recrear la història el que ens movia en néixer , i el que ens mou avui.
Fa una setmana varem ser presents en un acte tant significatiu i rellevant com el bateig de una nova colla trabucaire: Els Trabucaires de Castellar del Riu. Va ser un honor compartir aquells moments. El creixement del nombre de entusiastes de activitats que amplien el bagatge cultural de la nostra terra sempre es motiu de alegria.
Durant aquesta trobada ens varem assabentar, però, de un fet que volem reivindicar també al nostre blog: la que seria la darrera construcció militar carlina que resta dempeus al Principat, la torre de la Petita de Berga, s’està deteriorant. Ara que ningú pensi que això sigui una reivindicació ideològica, nostàlgica o política. Però com a defensors del patrimoni cultural de la nostra nació, pensem que donar difusió a els nostres bens culturals ha de ser una de les nostres tasques.
Estem amb els companys a l’hora de demanar-ne la preservació i manteniment, com a part del patrimoni.
Hem volgut adjuntar la informació que n’hem rebut.
I PER MOLTS ANYS a la Colla de Castellar del Riu.

Informació provisional i imatges facilitades per el Sr Xavier Campillo Besses
ELS ANTECEDENTS
L’anomenat castell de Berga ocupa el turó on possiblement al segle segon abans de Crist es trobava el castrum vergium iber, citat pels cronistes romans. A l’edat mitjana la ciutat creix a redós del castell, on s’aixecava l’antiga església parroquial, destruïda amb motiu de les guerres de veïnatge amb França (1672-1679). Traslladada la parroquial a la Plaça de Sant Pere de Berga, l’edifici de l’església del castell es convertirà en caserna. Entre els segles XVII i XVIII l’antic castell medieval és remodelat íntegrament i transformat en una fortificació baluartada irregular, l’actual Castell de Sant Ferran. Així, Berga figura entre les vint fortaleses i places fortes il•lustrades al mapa de Catalunya d’Ambrosio Borsano, de l’any 1687. Després de jugar un significatiu paper durant les guerres carlines, pel tombant de segle la fortalesa es troba en un estat de total abandó i, a causa del nul interès per a la defensa, l’exèrcit espanyol l’any 1925 la ven a l’Ajuntament de Berga, el qual l’any 1945 la revèn a l’empresari italià Mario Messaggi per fer-hi un hotel. La construcció del Mesón Castillo de San Fernando suposarà una alteració profunda de l’edificació militar (com ara el coronament amb merlets de les cortines), la pràctica destrucció del baluard del Diable, i també danys irreparables al jaciment arqueològic (a causa de la construcció d’una piscina enfonsada en el subsòl de l’antiga església medieval). Durant els anys cinquanta i seixanta el castell esdevindrà un popular centre de lleure i estiueig on s’allotjaran personalitats com ara Orson Welles, durant el rodatge de Chimes at Midnight (1965). Tancat l’hotel, i convertits els antics bungalows d’aquest en l’actual barri del castell, el Consell Comarcal del Berguedà adquireix l’any 1988 l’edifici principal del Mesón i la major part de les cortines i baluards de l’antiga fortificació. L’any 1985 el castell i la torre de la serra de la Petita són declarades bé cultural d’interès nacional. L’any 2005 l’enderroc de l’edifici de l’hotel, construït al bell mig del camí cobert i recolzat a la muralla, permet que la fortalesa recuperi en bona mesura l’aspecte original i obre la possibilitat d’endegar-ne una veritable rehabilitació. D’altra banda, l’any 2006 l’Ajuntament de Berga adquireix la torre de la Petita, construïda l’any 1836 pels carlins sobre una fortificació del segle XVIII annexa al castell de Berga.
LES FORTIFICACIONS DE BERGA
Dels plans conservats es desprèn que l’antic castell medieval fou sotmès a successives remodelacions en el decurs del segles XVII i XVIII. A l’últim, la fortalesa experimentarà noves modificacions amb motiu de les guerres carlines. El mapa d’Ambrosio Borsano demostra que l’any 1687 ja s’havien construït els sis baluards de la fortalesa (Porta, Església, Diable, Llengua de Serp, Molins i Sant Joan), el cavaller i el bonet. Al capdamunt de la fortalesa es trobava la plaça d’armes principal i diverses edificacions, entre les quals l’antiga església parroquial (de grans dimensions) esdevinguda caserna. Posteriorment es completa el camí cobert, amb la construcció d’un baluard i una plaça d’armes. El camí cobert i la connexió del cos principal amb el bonet es protegeixen per mitjà de travesses. A l’últim s’amplia el baluard de la Llengua de Serp, que adopta la forma actual, i es construeix el revellí. Totes aquestes actuacions s’acompleixen en el decurs dels segle XVIII. Les darreres modificacions, ja al segle XIX, són obra dels carlins i consisteixen sobretot en la construcció de travesses al camí cobert i de murs amb espitlleres.
La fortalesa formava part d’un complex sistema polidefensiu. Aquest incloïa el bonet i dues torres: la torre de Fumanya o de Metge i la torre del Mercadal o de Sant Andreu. Alhora una senzilla fortificació o “apostadero” coronava la serra de la Petita, on posteriorment els carlins bastirien la torre homònima. A l’últim, la muralla medieval es reforçaria ja al segle XVIII amb el baluard de Sant Carles. Aquests elements complementaris eren necessaris per esmenar les deficiències inherents a l’emplaçament de la fortificació al cim de la serra de Berga: una deficient cobertura visual dels camins provinents de França (el camí ral de Bagà i el camí ral de la Seu d’Urgell) i una situació exposada al tir enemic provinent, sobretot, de la serra de Fumanya (aquest fet obligà a aixecar l’alçada de les troneres del baluard de Sant Joan i a renunciar a les banquetes).
Alhora, la fortalesa estava unida a la muralla medieval que envolta la vila per sengles murs que enllaçaven el baluard de Sant Joan amb la porta de Pinsania i el bonet amb el portal de Santa Magdalena. L’accés es feia així des de l’interior del recinte clos. El camí més antic, d’origen medieval, fóra el que puja des de l’església de la Pietat. Posteriorment es construiria la Pujada del Castell, amb un perfil més suau possiblement per facilitar el transport a la fortalesa de peces d’artilleria amb l’ajut de curenyes.
HISTORIAL BÈL•LIC
En el decurs dels segles XVII, XVIII i XlX el castell esdevé protagonista de diferents fets d’armes i setges. L’any 1655 durant la guerra dels Segadors els francesos hi fan esclatar una mina, que destrueix l’església parroquial del castell. El juliol de 1713 la milícia berguedana felipista, anomenada la coronela, posa setge a la guarnició austriacista del castell que es rendeix al cap de sis dies. El darrer setge d’importància es produeix amb motiu de l’atac carlí a la vila comandat pel capitost Savalls el juliol de 1873.
Els cronistes parlen en nombroses ocasions de la destrucció de les fortificacions del castell quan relaten els diferents fets d’armes que sofreix la ciutat de Berga entre 1654 i 1876. Tot fa pensar que aquests exageren, ja que de l’anàlisi de l’abundosa planimetria existent d’ençà del segle XVII, de la documentació fotogràfica del darrer quart del segle XIX i començament del XX, i dels mateixos elements conservats en l’actualitat, es desprèn que les preteses destruccions devien ser merament puntuals o menors, ja que el castell al principi del segle XX conservava gairebé íntegrament les cortines i els baluards documentats des dels segles XVII i XVIII. De fet el petit baluard pla dels Molins és l’únic element estructural desaparegut del tot. Això no obstant, ja les fotos més antigues de la fortalesa mostren que només el baluard de Sant Joan i la Llengua de Serp conservaven les troneres.
LA FORTALESA AVUI
D’ençà de l’any 1985, la desaparició progressiva dels afegits construïts pel propietari del Mesón del Castillo ha retornat a la fortalesa bona part de la seva fesomia original, si bé el monument precisa d’una urgent actuació de rehabilitació. Es conserven totes les cortines principals i el camí cobert, amb el seu baluard. Els baluards del revellí, de la Llengua de Serp, de l’Església (un magnífic exemple de baluard pla) i de la Porta es conserven en bon estat si bé el darrer suporta una estructura afegida que en desfigura la fesomia original. El baluard de Sant Joan, malauradament, es va esllavissar devers 1990 i només la meitat de l’edifici continua dempeus. Del baluard del Diable només en resta la base.
Ja abans de construir-se l’hotel hom havia desmantellat totes les garites, troneres, travesses carlines i galeries espitllerades (que, tanmateix, subsistien al començament del segle XX). Queden tan sols dues espitlleres. Amb motiu de la construcció de l’hotel els baluards de l’Església i de la Llengua de Serp es coronaren amb uns anacrònics merlets que encara avui desvirtuen la imatge de la fortalesa. La cortina que uneix el baluard de l’Església i el baluard de la Llengua de Serp no és obrada sinó que aprofita una espectacular paret vertical natural de roca, que ja devia formar part del castell medieval i que presenta forats i excavacions que apunten a antigues estructures de fusta adossades.
Al capdamunt del recinte fortificat es troba la plaça d’armes però dels edificis que la ocupaven només queda una secció del mur de l’antiga església i el baluard buit del cavaller – abans presó – transformat en església pel propietari de l’hotel. Des del pati d’armes s’accedeix al polvorí situat a l’interior del baluard de la Llengua de Serp, el qual es pot visitar. Aquest va ser excavat a mitjan anys vuitanta (en van sortir algunes bales de canó). També es conserva el bonet, però aquest roman inaccessible, separat de la resta de la fortalesa pels xalets que integren el barri del castell.
Altres elements d’interès són els dos camins d’accés al castell des de la vila, que conserven part de l’empedrat original i la porta d’entrada a la fortalesa.
De les fortificacions de Berga es pot veure encara el mur que relligava la fortalesa amb la vila a la porta de Pinsania pel camí del Trenca-cames. Subsisteix el Portal de Santa Magdalena i la muralla que l’uneix amb el baluard de Sant Carles, també conservat. El Pla de Millora Urbana del barri vell preveu la cessió del baluard de Sant Carles i de la muralla com a verd públic per possibilitar-ne la rehabilitació i la visita.
De les torres que completaven el sistema polidefensiu es conserva la base, molt malmesa, de la torre del Mercadal i la torre carlina de la serra de la Petita (encara en bon estat de conservació), així com bona part del “apostadero” anterior on es va construir. La torre de la Petita, recentment adquirida per l’Ajuntament de Berga, paga una excursió a la serra si bé l’edifici roman tancat per raons de seguretat i actualment no es pot visitar.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Berga, aprovat l’any 2005, preveu l’elaboració d’un Pla de Millora Urbana del Castell de Sant Ferran i del seu entorn immediat amb l’objectiu d’ordenar les infraestructures, els usos i les edificacions existents i amb la finalitat d’establir mecanismes que afavoreixin l’ús públic del recinte.

[Vídeos] Fases d'un bateig Trabucaire

Font: http://catalans.blogspot.com
Més Vídeos. Click AQUÍ

En apunts previs ja us faig penjar les fotos del nostre bateig de foc i més informació sobre la nostra colla, però fins fa només un parell de dies no tenia cap vídeo per editar degudament i a més tampoc recordava com fer-ho.

Després de superar aquestes petites traves ara ja podeu veure el procediment d'un bateig trabucaire. Bàsicament parlaríem de 3 fases:

Els integrants de la nova colla fan "la primera salva"


Els integrants de la colla que es bateja reben les salves d'honor de les altres colles.


La nova colla fa les primeres salves com a tal i a continuació la segueixen la resta de colles fins a la darrera salva on tothom dispara "a la de tres!".

Fotos: Bateig dels Trabucaires de Castellar del Riu

Font: http://catalans.blogspot.com

Més sobre la nostra colla. Click AQUí

Com ja us informava en un parell d'apunts previs a aquest, la colla de trabucaires de Castellar del Riu ens varem batejar ahir dia 12 de Setembre, entrant a formar part oficialment de la gran família trabucaire de Catalunya.

Va ser una festa molt vistosa i divertida que va contar amb l'assistència de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, els Federins de Terrassa, els Miquelets de Badalona, els Trabucaires de Solsona, els Trabucaires de Súria i finalment la colla de Trabucaires de Manresa que son els nostres padrins oficials.

Qui es pensi que això de ser trabucaire és cosa de quatre eixelebrats que només busquen fotre l'animal foten trets a l'aire s'equivoca de mig a mig.Totes les colles del país mantenen viu el record d'una època i d'unes circumstàncies pròpies del seu poble o ciutat, els trabucs son rèpliques el màxim de reals possibles, així com els uniformes, noms de les colles, etc. A més d'això, la missió dels trabucaires és la de galejar les festes, obrir comitives, etc.

Us penjo a continuació un recull de les fotos que s'han anat penjant pel Facebook (feu click a les imatges). Espero que us agradin... i ja posats us recordo que busquem més patrocinadors, interessats contactar http://facebook.com/trabucaires


Àlbum 1: El meu bateig
















Àlbum 2: Bateig
















Collage (Gentilesa de la colla dels Federins)

Trabucaires de Berga: Ens posem en marxa

Font: http://catalans.blogspot.com




Us presento la Colla de Trabucaires de Berga i de Castellar del riu - http://www.facebook.com/trabucaires -.Som una colla molt jove que responem a la següent raó de ser:

El grup de trabucaires de Castellar del Riu va ser fundat per una colla d'amics tocats per la pólvora i amants de les històries vinculades a les seves terres berguedanes.

Probablement sóc el membre de la colla amb més experiència en el mon del web 2.0 i com a tal se m'ha encomanat que ajudi en la nostra presència a internet, que de moment és força modesta però de ben segur que deixarà de ser-ho amb l'ajuda de tots vosaltres.

Si us interessa el tema o simplement teniu curiositat us esperem a la nostra pàgina del facebook a la que no només hi esteu convidats si no que a més us agrairíem que hi convidéssiu als vostres amics. Ens convé donar-nos a conèixer, a veure si ens cau una bona subvenció de la Generalitat que per coses molt pitjors bé que en donen.

Per cert, el proper 12 d'aquest mes farem la cerimònia del nostre bateig de foc. En breu us en parlarem.